Agenda

Deciembre 2017
dldmdcdjdvdsdg
12 3
45 678910
11 121314151617
18192021222324
25262728293031

El Pla Estratègic

EL PLA ESTRATÈGIC DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC (P.E.): UNA NECESSITAT

El P.E. de desenvolupament econòmic s’ha elaborat davant de la necessitat, identificada pels equips públics municipals, de preveure escenaris de futur amb els seus corresponents objectius i projectes, que fossin conseqüència d’una realitat diagnosticada, d’unes idees i opinions contrastades entre els agents públics i privats del territori, amb l’objectiu de generar desenvolupament econòmic local; és a dir, es va veure la necessitat d’aconseguir un consens entre les actuacions públiques i/o privades a desenvolupar durant els propers anys, per progressar en base a un gran nexe comú: generar
ocupació local per mitjà del desenvolupament econòmic local.

Es tracta d’actuar de manera conjunta i coordinada, després d’haver identificat les oportunitats per al llarg termini, de manera que les actuacions a curt i mitjà termini amb un treball persistent, tinguin resultats coherents; en definitiva, existia la voluntat pública de deixar d’actuar reactivament a curt termini, com una simple suma de components, i s’ha volgut actuar proactivament per a generar escenaris de confiança per tal que el sector privat actuï invertint i generant activitat econòmica i
ocupació.
Una de les espoletes d’aquesta voluntat pública local, es troba en el canvi de cicle econòmic de gran expansió que ha generat ocupació, i també en la política pública d’energia de l’Estat espanyol, vigent als anys 2008–2010, que ha comportat “qüestionar” l’energia nuclear, fet que té una incidència especial en el territori en la perspectiva de l’any 2020. En definitiva es voldria liderar i dirigir les polítiques de promoció econòmica, i en concret de desenvolupament econòmic local (DEL).
El DEL en zona energètica, i amb un èmfasi especial en l’energia nuclear, és una realitat que ha estat possible en el territori; però aquest fet no exclou que es pugui seguir facilitant al màxim la diversificació econòmica, en base a les seves realitats i potencialitats no materialitzades.

Amb l’anàlisi de la implementació, realitzada a mig camí del Pla, al 2014, volent contribuir al desenvolupament econòmic territorial de la regió (objectiu global), la MIDIT busca analitzar els seus avançaments (objectiu específic) i derivar recomanacions pel seu ajustament en el que resta d’execució.

S’ha elaborat centrant-se en respondre a:

• Si les actuacions programades continuen en vigència per assolir els objectius previstos

 Fins a quin punt s’han assolit la consecució d’objectius i si podran ser assolits al final de la programació

• Quin tipus d’accions de reprogramació son pertinents per assolir els objectius previstos

Analitzant la coherència del Pla respecte a les necessitats durant la formulació, com la vigència actual, considerant especialment els factors de context polític, institucional i/o organitzatiu que hagin canviat.

L’estudi de l’eficiència s’ha centrat en la gestió del Pla i com els recursos humans, financers i organitzatius han aconseguit convertir-se en resultats.

El criteri d’eficàcia reflexa la qualitat dels outputs i com els resultats han portat ha complir amb l’objectiu específic del Pla. El tipus d’estratègies amb les que s’han treballat, especialment en cooperació públic-privat, així com visualitzar quins factors han fomentat o limitat.

Com ha impactat el Pla, com ha incidit en el DEL, així com la identificació d’elements que mostrin ja algun grau de sostenibilitat.

Finalment s’ha fet una actualització del disseny per tots els eixos del Pla Estratègic.



P.E. I LA COL·LABORACIÓ PÚBLICO-PRIVADA (CPP).

De les diverses zones energètiques espanyoles amb un gran component d’energia nuclear, la que està formada per Vandellòs – L’Hospitalet de l’Infant, Pratdip i Tivissa, a l’entorn de la C.N. Vandellòs II, els seus respectius equips públics municipals, varen considerar que era necessari encarar el futur del territori, per actuar, amb uns referents de planificació estratègica amb el sector privat, buscant per tant relacions de col·laboració amb la interactuació de tots dos sectors per a uns mateixos objectius, ja que era una garantia de per obtenir efectes multiplicadors. Per tant, es va optar per seguir amb un procés que no comportés una suma aritmètica d’actuacions desubicades en el temps i a l’espai i constituir-se en un territori fiable institucionalment, per tal de generar confiança en el sector privat.

 

ACTUAR MANCOMUNADAMENT

La institucionalització de DEL per a l’àmbit supralocal és una necessitat inexcusable, perquè l’actuació local en un terme municipal ja no respon a cap lògica de desenvolupament econòmic, i menys quan s’intueix o constata que cal actuar per zones econòmiques homogènies que es complementen.
La mateixa MIDIT va actuar des de 1989 amb un Pla Estratègic, i fent un simple balanç d’actuacions, es pot constatar que els seus resultats han estat més positius que si els municipis no haguessin actuat, o ho haguessin fet individualment.
Es tracta per tant, de reforçar el camí de la Mancomunitat, pel qual s’ha de transcórrer, ampliant-ne el traçat i fixant nous itineraris pels quals circular.

 

REINVENCIÓ DEL TERRITORI

Els agents econòmics privats han expressat en els darrers temps la necessitat d’establir un lideratge públic territorial homogeni, no tan sols limitat a les xarxes de prestació de serveis bàsics o a les infraestructures, sinó també en l’àmbit de la promoció econòmica, tot preveient les conseqüències del potencial tancament o d’una limitada pròrroga d’explotació de l’ens tractor del territori: la Central Nuclear.

En general, es pot dir que el Pla Estratègic ha perdut rellevància, pertinença, degut tant als canvis al context polític, com al institucional, així com a les necessitats d’algun sector privat.

L’entorn de crisi econòmica ha influït positivament en la diversificació, especialment en la recerca de models alternatius de comercialització i promoció, però també en l’apropament entre sectors.

El context polític ha experimentat canvis que han afectat directa i/o indirectament al Pla, als actors claus i als sectors prioritaris.

En l’àmbit normatiu de l’energia hi ha hagut canvis substancials, així com en la normativa de l’Administració local, que, sens dubte, han afectat al Pla.

La planificació anual de les accions, per necessitats de finançament, no facilita que la MIDIT tingui una visió anticipada del recolzament i d’inversió previstos. Per a projectes i programes de caràcter més estratègics, com MIDIT 2020, aquesta és una limitació clau que minva la visió estratègica.

El disseny del Pla presenta una lògica coherent i clara. Però, en el moment de la formulació, no es van definir els riscos i supòsits per definir accions correctives o alternatives.

El disseny ha experimentat diversos ajustos que han estat donats pels canvis mencionats, context polític-institucional, normatives que afecten al sector privat i al públic, així com les prioritats dels actors. Es valora positivament l’exercici d’actualització del Pla, responent als canvis de context polític-institucional i de finançament.

L’eficiència es valora positivament. Gestió transparent, execució de les accions de manera satisfactòria pels actors involucrats i valoració positiva dels productes generats.

La eficàcia del Pla presenta alguna debilitat, malgrat l’eficient implementació, ja que els resultats encara no presenten les fites plantejades inicialment. S’ha contribuït a la diversificació econòmica del territori, però no en la dimensió buscada, condicionat per les debilitats abans esmentades.